És d’origen romànic, molt petita, i d’una nau dividida en tres trams per arcs torals que sostenen una volta apuntada. Al segle XIV li foren afegides dues capelles laterals i des de llavors la planta té forma de creu grega. Es conserven algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular, i les piques beneitera i baptismal són de marbre, d’època romànica.

L'església de Sant Martin a Arró.

És d’origen romànic, però desfigurada per les reformes. Té una sola nau, capelles laterals, volta de mig punt, presbiteri emmarcat per un arc de mig punt i volta d’aresta, campanar de planta quadrada a l’W i octagonal a la part superior. A l’interior té algunes talles policromades del segle XVII i una creu processional d’argent sobredaurat.

La fortificació deth Castèth Leon

El santuari dera Artiga de Lin

Des de les Bordes surt, seguint el Joèu primer per l’esquerra i, després del pont de Gèles, per la dreta, la pista que condueix aigua amunt del riu per la magnífica vall d’Era Artiga de Lin, en bona part (vessants de ponent) del terme de les Bordes.
Prop del límit amb el terme de Viella hi ha les restes de l’antic santuari i refugi d’Era Artiga de Lin, pertinença dels pobles de Vilac, Aubèrt i Betlan. Els edificis de l’ermita i hostaleria foren derruïts. Hom hi celebra un aplec el tercer diumenge de juny. El refugi forestal i la font d’Era Artiga són ja dins el terme veí de Viella, més a migdia.
L’indret, molt apreciat per excursionistes i pel turisme estiuenc, havia estat un dels punts de partida per a escalar el massís de la Maladeta. Prop de l’antiga ermita, aigua amunt del Jòeu, hi ha la font d’Eth Gresilhon, ben agençada.